5/2/10

Unicité de la personne humaine - Michel Houellebecq


Plateforme (2002)
Michel Houellebecq (La Réunion, 1958)

Texte en français, català y español 

Français
Il est faux de prétendre que les êtres humains sont uniques, qu'ils portent en eux une singularité irremplaçable ; en ce qui me concerne, en tout cas, je ne percevais aucune trace de cette singularité. C'est en vain, le plus souvent, qu'on s'épuise à distinguer des destins individuels, des caractères. En somme l'idée d'unicité de la personne humaine n'est qu'une pompeuse absurdité. On se souvient de sa propre vie, écrit quelque part Schopenhauer, un peu plus que d'un roman qu'on aurait lu par le passé. Oui, c'est cela : un peu plus seulement.

Català 
És fals pretendre que els éssers humans siguin únics, que portin dins una singularitat irreemplaçable; pel què fa a mi, en tot cas, no podia percebre cap traça d'aquesta singularitat. Sol ser en va que un s'esgoti intentant distingir destins individuals, caràcters. La idea de la unicitat de la persona no deixa de ser una pomposa absurditat. Podem recordar la nostra pròpia vida, escrivia Schopenhauer en algun lloc, una mica més que una novel·la que hàgim llegit. Sí, això és: només una mica més. 

Español
Es falso que los seres humanos sean únicos, que lleven dentro de sí una singularidad irreemplazable; en lo que a mi concierne no percibía la menor huella de tal singularidad. Lo más normal es que uno se agote en vano intentando distinguir destinos individuales, caracteres. La idea de la unicidad de la persona solo es un pomposo absurdo. Schopenhauer escribió en alguna parte que uno se acuerda de su propia vida un poco más que de una novela que haya leido. Sí, eso es: solamente un poco más.

No hay comentarios: